retoc (reintegració cromàtica)
A continuació les entrades de blog relacionades amb retoc (reintegració cromàtica):
Estrena del vídeo del procés de restauració d’un mapa
Primícia del vídeo on es mostra el procés complet de restauració d'un mapa de gran format pintat a mà, entelat i envernissat. No t'ho perdis! El proper dimarts 27 a les 16:00h.
De professió, restauradora de llibres i documents
Què fa un restaurador de paper i llibres? Per a qui treballa? Quines coneixements i habilitats ha de tenir? La conservació i restauració, una disciplina vinculada a la ciència, història i arts i oficis. Parlem d'allò que ens distingeix dels falsificadors i de com ens fabriquem una taula de succió per a restaurar documents, amb grans dosis de creativitat i enginy, qualitats indispensables per a un restaurador.
El retoc: un tabú en la restauració de paper?
El retoc és del més controvertit que trobarem en restauració, perquè implica establir quin aspecte volem que tingui l'objecte restaurat. Al meu parer l'aparença d'un objecte històric és quasi tan important com la seva estabilitat físico-química, i la no-intervenció pot donar lloc a resultats poc agradosos que distorsionin més la llegibilitat i coherència de la obra que un objecte ben retocat. Per molt que ens entestem en fer-ho el més neutre possible, el menys arbitrari, hem d'admetre que un bon retoc demana bon gust.
La diplomàtica tinta neutra
Què és la tinta neutra? Una tinta de pH=7? Una tinta transparent? Amb la diplomàtica tinta neutra, enceto una sèrie d'entrades que miraran d'explicar l'eterna pregunta: "Què passa quan falta un tros? La controvèrsia està assegurada fem el què fem (fins i tot quan no fem res), i els restauradors tenim garantit que la decisió no agradarà a tothom, doncs els criteris són canviants i subjectius.
Curs de reintegració i retoc en restauració de paper (1a edició)
Iguales el color però no la textura? ¿L'acabat et dóna guerra? ¿La tinció t'exaspera? Amb aquest curs aconseguiràs retocar i reintegrar amb més seguretat i èxit.
Dürer: De la vella Europa a Palm Beach
Cocodrils, palmeres, residències de luxe… [...]
Els ciclistes de Sants ja no estan de pega
Els ciclistes de Sants van arribar al taller garranyigant, més que no pas pedalant! Estrips, fòxing, enfosquiment, fragilitat, acidesa... Tots aquests danys han estat curosament tractats perque puguin fer meta esplendorosos a l'arxiu de Sants-Montjuïc, on estan exposats. Perquè, qui diu que en apropar-se a la vuitantena no es pot fer goig o anar en bicicleta? Fixeu-vos sinó amb en Ricardo, el ciclista... qui l'ha vist, i qui el veu: dóna una catalana volta, i les que faci falta, a cartells molt més joves!
Nova metodologia de restauració per retornar la flexibilitat al paper vegetal
Nova metodologia per retornar la flexibilitat perduda a papers vegetals impregnat amb fragilitat severa. Els papers vegetals -tan utilitzats en dibuixos tècnics- tenen en comú que són transparents, però hi ha diferències significatives en el seu procés d'elaboració. Les seves propietats i comportament, seran doncs molt diversos. En el paper impregnat s'aplicava un oli o vernís per fer-lo transparent. Explicació la restauració de diversos dibuixos en els que el vernís fou retirat per a substituir-lo posteriorment, i de com això permet que el paper es pugui manipular de forma segura sense perdre per això les propietats visuals que el caracteritzen.
Maleïts “celos”!
Quins són els perjudicis del celo? Es pot alliberar el patrimoni documental d'aquestes tires greixoses? Explicació dels mecanismes de degradació d'aquesta històrica cinta "reparadora" que trobem en documents de tota mena, i de les possibilitats de restauració en cada cas.
Restauració d’un cartell escolar del període de la guerra civil
Aquest mapa de Catalunya representa els típics cartells escolars: amb els seus llistons per penjar i enrotllar, i entelat pel revers. Els vernissaven amb goma laca per protegir-los de l'abrasió i fer-los més impermeables. Estava fet sobre dos papers impresos, encolats per una franja horitzontal central. És de 1936, tot just esclatava la guerra civil espanyola. Infinitat de microfissures erosionaven la superfície originalment llisa del paper imprès. La imatge de dalt, a llum rasant, mostra com l'eliminació del vernís original ha permès hidratar de nou el paper, retornant-li l'elasticitat.
Allò que el vent s’endugué
No m'agrada molt tenir llibres sobre la guerra, però he de reconèixer que aquest és especialment bonic. Que l'enquadernació sigui en vellut em va semblar tot un repte de cara a la seva restauració, que per la restano ha tingut majors complicacions. Exposo la restauració d'aquest llibre pels maldecaps que m'ha donat quant a la resolució de les parts perdudes, les incrustacions en fusta. El laboriós treball de talla i el fet que la pèrdua fos considerable, sumat a que mancava un original del que copiar en bona part de les peces absents (els quatre escuts de les cantonades eren diferents) complicava bastant l'assumpte.
El valor de les coses
La reintegració és probablement el més controvertit d’una restauració, perque demana l’establiment d’un criteri per tractar l’absència, i això implica posicionar-se en aspectes gens banals: Quin és el valor o significat de l’objecte, quan únic és i quina és la seva funció (o la de la part afectada) i a partir d’aquí, i tenint en compte el seu estat de conservació, els restauradors mirem de trobar el criteri més adient a l’hora d’intervenir.
